Setembre és a un any el que el dilluns és a una setmana. Es podria dir que el mes de setembre és el dilluns de l’any: ve d’un cap de setmana llarg, distés i, sigui relaxat sigui esbojarrat, sempre vacacional. Setembre, com el dilluns, ve costa amunt. I vinga, doncs, amunt que fa pujada: hem de tornar a la rutina, hi hem de tornar, ens hi hem de posar de nou –una vegada a l’any no fa mal, diuen. Havíem quasi oblidat que existia, el setembre, havíem decidit que no existia, estàvem de vacances; l’únic que existia érem nosaltres i el nostre estiueig. Això sí, és clar que arribaria el setembre, naturalment, però ja ho faria tot solet, no calia invocar-lo. De moment, doncs, ben lluny.
Així i tot, hi ha un moment en què se li comença a veure el nas al setembre. D'alguna manera l’última setmana d’agost –i potser abans i tot: la segona quinzena– és com la tarda del diumenge: el preludi del temible dilluns, l’anunci del mes no desitjat. És estiu encara, però les acaballes ja treuen el cap: la llum és sensiblement diferent, es fa fosc una mica més d’hora –poc, però es nota–, es comença a ensumar el setembre i no ve gens de gust. Comencem a pensar amb tot el que ens caurà a sobre d’aquí a un no res, i cada dia que passa ens costa més de no fer-ho perquè el què s’apropa sabem prou que és inevitable. Un martiri. (Un altre Martini, si us plau!)
Ah, però, hi ha d’altres mirades: així com el dilluns és un dia estèril –ja des de la seva gestació, la beneita malenconia del dia anterior, el diumenge a la tarda– el setembre, per contra, pot ser un temps molt fèrtil, més que qualsevol altre (Cap d’Any com a paradigma de propòsit de canvis és un miratge, una falsa il·lusió, una producció del màrqueting sociopolític plaent i complaent a ‘les festes’); setembre pot ser un temps de renovació, d’innovació, de nous projectes amb tot un any al davant i amb les bateries ben carregades. Fins al pròxim agost, és clar, fins a les properes vacances. I tornem a començar, tornem al principi: Setembre és… (Però ja hi ha temps, encara falten onze mesos.)
Que vagi de gust.
Bon dilluns, i que tingueu un bon setembre. Ànim!
4 comentaris:
M'agrada molt!
Exacte Cinto. Un mes de bons propòsits. Cert que tot davalla o comença a fer-ho però... És el cicle de la vida. I ep, un altre Martini, que no pas martiri. Ganes de veure't. Una abraçada estupenda😍
L’avís que rebo diu: ”Anònim ha escrit un comentari”. No opinaré sobre el llenguatge inclusiu ara, però en qualsevol cas no sé si m’he de dirigir a tu en masculí o en femení. O ambdxs!?
No perdré el temps, benvolgut anònim, ganes de veure’t també i de fotre’ns un Martini, un Dry si pot ser. I de celebrar la trobada, la vida que comença cada mes de setembre, que comença cada dia.
Una abraçada gran.
Cinto
Ara veig que fins i tot jo surto com anònim!! Ja estudiaré com resoldre-ho
Em sembla que ja me n'he sortit, ja no sóc anònim!!
Publica un comentari a l'entrada