diumenge, 16 de juny del 2024

Ressopó

...i per sopar,

musclos al vapor d'espirituós.

Sopar de dos.


Després,

un espirituós directament.

Agrada i cau bé.


Més tard, 

imbuïts per l'esperit del musclo, 

musclo directament. 


Ah, però

el ressopó és per un només,

l'altre ressoparà a continuació.


Que així,

ara un, ara l'altre,

s'assaboreix molt millor.


mmm...

I prou, per avui ja n'hi ha prou,

que demà treballem.


Certament,

hauríem de trobar-nos de dia,

el desig necessita el seu temps.



(Del poemari Poemes del desig)





FOTO: Ejaculació marítima


dilluns, 10 de juny del 2024

Votar en contra

 Títol alternatiu: La solitud del votant


La tendència –que ja ve de lluny, però cada vegada més estesa– d’amenaçar amb ‘que ve el llop’, com a quasi únic argument de campanya electoral, ja fa una mica de fàstic. Alguna cosa s’haurà fet malament aquests últims decennis, com per a tenir tanta por de la competència –que així és com la veuen ells, els partits: la punyetera competència; a nosaltres, els seus clients, l’amenaça no ens fa por, ens fa pànic.


I una vegada més diré: sí aquesta vegada he de tornar a anar a votar. Però a qui, si no hi ha ningú que em representi amb una mica de dignitat? A qui, en el que pugui confiar suficient per a votar-lo? Quin dilema! I les campanyes no ajuden: no hi ha un discurs ideològic, no hi ha propostes, només insults i desqualificacions. Tot és mercadeig per tal d’arribar al pòdium i poder mantenir l’estatus, la feina, la butaca, la butxaca.


I un dia vindrà el llop de veritat. Potser aquesta vegada ens en tornem a salvar, però tal com va tot, tard o d’hora ho farà i aleshores ens lamentarem de no haver fet res o, millor dit, de no haver fet el que calia: no deixar-ho tot en mans dels partits; no haver sabut fer-los complir els compromisos adquirits; no sortir de la nostra zona de confort –com està de moda dir ara. No sé és més demòcrata pel fet d’anar a votar cada quatre anys, cal ser coherent cada dia d’aquests anys d’interval.


Em recorda aquella faula de la granota dins d’una olla amb aigua, fresca primer, tèbia després, i cada cop més calenta i, la granota, cada vegada amb més dificultat per moure’s; finalment, quan ja no suporta tanta temperatura i vol sortir de l’olla, ja no pot perquè està exhausta, s’ha quedat sense forces. Temo que estiguem arribant o hàgim arribat a tenir l’aigua massa calenta (i a la vegada, els pebrots plens!).


Tot i això, crec que hi hauria una solució –potser encara hi seríem a temps– que permetria poder participar en el fet democràtic, a les eleccions vull dir, sense l’obligació d’haver de votar un partit. La idea és: s’hauria de poder ‘votar en contra’. A saber, que es pogués votar el partit amb el qual més confiïs o, si no n’hi cap que et faci el pes, poguessis votar en contra del que més ràbia et fes; i que cada vot en contra fos un vot que se li restés al partit qüestionat. D’aquesta manera, resoldríem el dilema del qual parlava (i ho dic en plural, perquè segur que no soc l’únic que el té).


Decidit, doncs, a les pròximes, votaré el partit que porti aquesta proposta en el seu programa. Encara que després s’ho passin pel forro (una vegada més). Si més no, seria una manera d’encetar el tema.


Que tingueu un bon votar.


FOTO: No està prou clar


dilluns, 3 de juny del 2024

Enamorat de la Lluna

Punt de mira 

Quan la Lluna arribà al seu zenit, el franctirador va apuntar, contingué la respiració i disparà. Una vegada més havia fet diana, la Lluna tenia ja un nou cràter. 


Recerca 

Un equip d'astrònoms de Cincinnati, sota la direcció de l'investigador –dorigen espanyol– Rothis Pérdigo ha descobert un nou cràter a la cara oculta de la Lluna. Lhan batejat com la Perdigonada. 


Dubte raonable 

Segons sembla, el recentment descobert cràter lunar no és tal. S'especula amb la possibilitat que sigui una gamberrada acuradament preparada per la competència aeroespacial. Mentrestant, l'equip del Dr. Rothis Pérdigo està estudiant si emprendre mesures judicials. 


Condemna 

Un franctirador, especialista en grans distàncies, ha estat detingut per disparar repetidament a la Lluna. Aquest al·lega ceguesa transitòria, alhora que es manifesta un fervent enamorat del satèl·lit; per aquests motius es declara innocent. La justícia no dona crèdit a les seves paraules i el condemna a reparar els danys o, en el seu lloc, a indemnitzar la víctima amb 300.000.000 de dòlars. L'acusat accepta la primera

















FOTO: Lluna en dia feiner