Avui he somiat que pintava,
pintava i gaudia.
Després he pintat que somiava,
que somiava i que gaudia.
En despertar, he escrit
que somiava que pintava,
i que pintava que somiava.
I tot era un somni, i de tot gaudia.
Ara bé,
ben mirat, no puc dir amb tot el seny
si escric o somio, si somio que escric,
si estic pintant o estic escrivint.
Escrivint que somio,
o pintant que escric.
Amb tot això, ja ha arribat l’hora, ja fa gana,
potser hauríem de fer-nos l’esmorzar.
Potser ja és hora que m’hi posi,
a escriure o a pintar.
(Del poemari Les quatre estacions. Hivern)
Bon dia
2 comentaris:
Ha, ha, ha, quin embolic!
Sí, un embolic somniat!
Gràcies, Aliki, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada