Vindran?

Vindran temps millors

–ens diuen sempre.

Vindran. Però mai no arriben.

Així i tot, serem millors persones   

ara que ve Nadal,

I ens farem bons propòsits, un munt,

que ja s’acosta Cap d’Any! 

Com cada any. Cada any igual,

i mai no en sortim ben lliurats.

Però vindran temps millors

–ens tornen a dir. I mai no arriben. 

Ni Reis ni Pares Noel ens fan cas,

estem desnonats, desheretats.

Un any més, estem ben cardats!

Deu ser que a qui li toca

no se n’ocupa, no fa la feina?

Cal que anem a missa?

Ja és temps d’anar a votar?

Vinga a resar, a pregar que se’n vagin;

som-hi, a votar, a votar-los tots al carall!

A veure si així venen d’una vegada

els bons temps tan esperats.

No sigui que quan vinguin

ja no hi quedi ningú esperant.

I tornem-hi: vindran temps…

Però vindran o els hem d’anar a cercar?

O ens hi posem d’una vegada, 

o ja podem plegar. 

(Del poemari Les quatre estacions. Hivern)

Fins al monyo!

El caganer, 11 preguntes bàsiques

1. El caganer només caga per Nadal o també caga la resta de l'any?

2. Se'n sap alguna cosa del seu grau de civisme? Recull la tifa, quan acaba, i la diposita en el contenidor pertinent?

3. El van enxampar in fraganti o s'hi va posar per fer la foto?

4. Qui va ser el primer, el de la brillant idea, vull dir, a incloure'l a l'innocent pessebre? Podria ser que, aquest, tingués segones intencions?

5. Està senzillament cagant o s'està cagant en algú o en alguna cosa?

6. Representa a tots els catalans o només als 'indepes'?

7. Soc menys català si no tinc un caganer a casa? I si m'hi poso jo mateix, compta?

8. Què hi ha de cert en què és un infiltrat borbònic per tal de ridiculitzar-nos davant el món?

9. Simbolitza el caganer, la condició de voyeurs dels catalans o la capacitat de baixada de pantalons fins i tot en ple hivern?

10. Com a catalans, qui ens representa millor: el caganer, Sant Jordi, el Barça o la Moreneta? (És que tal com estan les coses, he comprat unes espelmes i no sé a qui les he de posar.)

11. I ja posats, i per pura xafarderia, és un bon pare de família, paga els seus impostos, és un corrupte, a qui vota? És culer?

Si algú té resposta a alguna de les preguntes, pot deixar-me el comentari aquí mateix. Li estaria infinitament agraït. (Ja he mirat a Google i a Wikipèdia, però pel que fa als meus dubtes: res. Ni l'un ni l'altra.)

PS. 

Calla, calla, calla… Hi ha alguna relació entre el caganer i la botifarra catalana?

(Ja ho vaig publicar el desembre de 2015, però hi torno perquè crec que és un bon moment, i sobretot perquè m’agrada.)

CG’N LOLLA

Nadal al cosmos (i als cors)

Des d’aquest raconet de l’univers, l’espècie humana, la nostra –amb el nostre Sol i la nostra Lluna (ah, i ara també amb el nostre Mart)– incapaços d’entendre el cosmos, vivim com si nosaltres fóssim ‘la realitat’, l’única veritat. Arrogants: amb el nostre intel·lecte, la nostra cultura, les nostres modes, els nostres opis, les nostres guerres. Adorant déus i deesses d’aquí i de més enllà, déus de plàstic i déus somiats. Adorant-nos, únics com som. Vanitosos: amb les nostres (noves?) tecnologies, la nostra Intel·ligència Artificial (no tan artificial com la nostra), i convençuts que no hi ha déu que ens atrapi, que som l’hòstia; més encara: l’autèntica rehòstia.

Paral·lelament: desorientats, infeliços, impotents; sabedors que l’últim que farem en aquesta vida serà morir, vivim el dia a dia com si això no hagués de passar mai. Mentre hi hagi un Sol, mentre hi hagi una Lluna i mentre hi hagi Marts per descobrir, nosaltres viurem. Però viurem desconeixedors de què ho estem fent, convençuts que viure és existir (però d’existir, també existeixen les pedres –i així mateix, demano disculpes a les pedres). ‘Viure o no viure –que podria haver dit ell– aquesta és la qüestió’. O com aprendre a viure. Quina feinada! En qualsevol cas, tot plegat, com a espècie, no som més que un moment, un instant en l’evolució de l’univers i, individualment, poca cosa més que un número en el Registre Civil (fins i tot en el Mercantil, si tenim la sort de ser propietaris d’alguna cosa que no es mogui); i sense oblidar naturalment, el paper fonamental i indefugible de ser subjectes tributaris.

Però alegrem-nos, alegrem els cors: ara ve Nadal! Ara serem clients de primera (si la paga doble arriba i, si no arriba, escurarem la targeta). I, així mateix, també podrem ser bons fills, bons pares, bons germans, bons cunyats, oncles, nebots… el que faci falta i que no falti de res. Nadal és el momentum anual de la germanor i el consum gratuïts –que no de franc– i ja ho diu la dita: un cop a l’any no fa mal. Vinga, doncs, abans que això s’acabi: qui em convida a beure, qui em convida a dinar?, que no tinc on caure mort aquest maleït Nadal.

Que vagi de gust, i que tingueu unes bones festes!

PS

Qualsevol diria que he fumat alguna cosa. Però no, no, ja fa anys que ho vaig deixar (això no obstant, en castellà diuen que ”quien tuvo, retuvo”… ves a saber).

Instants còsmics