A una mà duia el carret de la compra i amb l’altra encenia una cigarreta: costa amunt, com un autòmat, empenyia la seva rutinària vida. Dintre el carret, totes les il·lusions deixades a la vorera del camí, els somnis estroncats sense cap explicació, cinquanta-tres primaveres, cinquanta-tres tardors; i una sola idea: per què? Es creuà, en un semàfor, amb una nena d’uns vuit anys la qual, mirant-la als ulls, li digué: si en el carret hi portessis, també, coratge, et seria més lleuger. Ella continuà empenyent i, durant el trajecte fins a casa, no va deixar de pensar en què havia volgut dir aquella nena. En llevar-se, el matí següent, va posar en una maleta les quatre coses imprescindibles, va deixar les claus i una nota a la tauleta del rebedor i, sense fer ni mitja reüllada al seu voltant, va tancar la porta de casa darrere seu, deixant allí, per sempre, el carret de la compra.
Fotografia: De la sèrie Intimitat estesa
