Vindran?

Vindran temps millors

–ens diuen sempre.

Vindran. Però mai no arriben.

Així i tot, serem millors persones   

ara que ve Nadal,

I ens farem bons propòsits, un munt,

que ja s’acosta Cap d’Any! 

Com cada any. Cada any igual,

i mai no en sortim ben lliurats.

Però vindran temps millors

–ens tornen a dir. I mai no arriben. 

Ni Reis ni Pares Noel ens fan cas,

estem desnonats, desheretats.

Un any més, estem ben cardats!

Deu ser que a qui li toca

no se n’ocupa, no fa la feina?

Cal que anem a missa?

Ja és temps d’anar a votar?

Vinga a resar, a pregar que se’n vagin;

som-hi, a votar, a votar-los tots al carall!

A veure si així venen d’una vegada

els bons temps tan esperats.

No sigui que quan vinguin

ja no hi quedi ningú esperant.

I tornem-hi: vindran temps…

Però vindran o els hem d’anar a cercar?

O ens hi posem d’una vegada, 

o ja podem plegar. 

(Del poemari Les quatre estacions. Hivern)

Fins al monyo!