De tornada

De tornada he somiat amb tu:

et passejaves nua pel jardí  

amb una tovallola i un llibre a les mans.

D’aquí cap allà, indolent, 

buscant un lloc on deixar-te caure.

I, a la fi, amb la tovallola de coixí

t'has unit de bocaterrosa amb la gespa.

Llavors he somiat que jo era l’herba

i m’he refregat amb el teu cos humit. 

T’he sentit. 

La teva escalfor m’ha travessat de cap a peus

i t’he besat tots els porus, un a un. 

Mentrestant, tu em vessaves el teu alè.

T’entregaves.        

I maleït, m’ha despertat el gat. I fins aquí.

(Del poemari Les quatre estacions. Estiu)

FOTO: Espia a la vista!